Siurana (oficialment en català Siurana o Siurana de Prades) va ser un dels últims focus de resistència musulmana a la zona de Catalunya, l’últim seria el Castell de Escornabou (1162).
Quan Ramon Berenguer IV havia rendit Tortosa, Xerta, Prat del Comte, Batea, Mequinensa, Fraga i Lleida, encara resistia Ciurana (així com Miravet i Escornalbou), eren poblacions de les muntanyes, reductes difícils d’accedir i fàcilment defensables.
Les Muntanyes de Prades i Montsant constitueixen una zona poc poblada i, en conseqüència, de fàcil defensa. Per això les hosts del comte de Barcelona van triar atacar els grans nuclis de la Ribera d’Ebre i Tortosa, segurs que si cedien aquests, els nuclis de resistència de les muntanyes es rendirien en breu termini.
Encara que l’última fortalesa en caure va ser Escornabou, fortificació amagada a les muntanyes situades a Ponent de el Camp de Tarragona, seria Ciurana, situada sobre un esperó rocós que es desprèn de la serra de la Gritella i dominant el Priorat, l’última població conquerida.
La alcassaba de Ciurana ocupava una posició militar privilegiada. Va haver de ser poderosa, tancava el pas amb la serra, de manera que el poble quedava completament envoltat per penya-segats. De el castell només queden avui els fonaments i algun llenç de muralla molt derruït. La població posseeix, en canvi, una bella església romànica de segle XII, dels temps de la conquesta dirigida per Bertran (Beltrán) de Castellet.
La llegenda de la Reina Mora
Encara que realment no hi va haver reina mora a Ciurana, i la llegenda original es refereix a una filla del valí, el nom de “Reina Mora” ha estat molt utilitzat al llarg de tot Espanya per relacionar llegendes locals amb origen a la Reconquesta que tenen com a protagonistes joves musulmanes, majorment amb finals tràgics.
La llegenda té fonament històric, encara Ciurana va ser, en efecte, seu d’un valiat (El valiat de Xibrana (Siurana) -del llatí Severiana). Passa que en moltes de les poblacions encinglerades que els cristians van arrabassar als musulmans es repeteix la llegenda de la Reina Mora o la donzella mora que s’estimba, a peu o a cavall. La qual cosa, donada la sort que els reservaven els vencedors, és probable que es produís en més d’una ocasió.
Aquesta mateixa llegenda compta amb nombroses versions, una d’elles, explica que la filla del valí anomenada Abd-el-azia, havia jurat que no veuria el triomf dels assetjadors de Ciurana.
Un jueu, va aconseguir fer-se amb la clau de la fortalesa i va guiar els cristians, liderats per Bertran de Castellet, a l’entrada del castell podent penetrar i assaltar l’últim bastió musulmà de Catalunya. Mentre l’assalt succeïa, Add-el-azia estava celebrant un banquet en les seves estances. Tot d’una, una fletxa va entrar per la finestra i es va clavar en una taula. La noble, embolicada en pànic, va entendre que l’assalt s’acabava de produir. Va córrer cap a les quadres, esperonar la seva muntura, un cavall blanc, i es va llançar a el buit per un precipici proper.
